TORNA L’AVENTURER SOLITÀRI

Un cop superat el trauma de deixar la família (la peruana) continua la meva aventura pel Perú. Degut a certs retrets familiars que m’insinuaven que tenia un petit problema amb la beguda i que el viatjar no consistia en emborratxar-se en antros insòlits en paratges desconeguts he decidit reprendre l’aventura d’una forma més civilitzada i quotidiana, bàsicament per tindre la mama contenta uns dies i perquè no pateixi. Mama, t’asseguro que estaré uns dies sense tastar ni una gota, o almenys, ho intentaré.
Així doncs torno al despertar-me sense saber on, com, perquè ni amb qui acabarà el dia. La meva nova vida comença a les 7 del matí, així m’asseguro que el vespre no em quedin forces per anar a fer una cerveseta.
Ara em trobo el sud del país, he visitat l’illa ballesta, Nasca, Paracas, …. Anirem a pams.
El primer dels meus destins va ser l’illa Ballesta, unes illes situades a 30min en barca de la costa pacífica, una illa extraordinària, no només per la seva bellesa (que la té) sinó per la fauna que l’habita, lleons marins, pelicans, pingüins, i tot tipus d’aus diverses i curioses.
Després de l’excursió per l’illa vaig decidir pernoctar a Paracas, un bonic poble mariner de l’oceà pacífic, aquí vaig està apunt de tenir una petita recaiguda amb el tema de l’alcohol però finalment vaig fer el cor fort i vaig optar per la lectura tranqui-la a la vora del mar. Un hobby més culta i saludable (o no?).
L’últim dels meus destins ha set Nasca, conegut mundialment per les famoses línies de Nasca, unes fabuloses figures dibuixades al mig del desert fa més de 1500anys que només es poden contemplar sobrevolant el desert amb avioneta. El seu origen és totalment desconegut, uns diuen que van ser els deus del sol, d’altres les cultures preínques i uns altres asseguren que van ser obre dels ovnis. Sigui quina sigui la resposta, SI NO NE VERO E BEN TROBATO.
Propera destinació Machu Pichu, si tot va com tinc previst dilluns faig el cim.


PROS I CONTRES DE VIATJAR AMB VIDEOCÀMERA

Fins el moment de reprendre el viatge en solitari no havia deixat veure a la llum la videocàmera i el deixar-li veure la llum he viscut experiències oposades. M’explico, al realitzar el viatge en barca, al treure la càmera, el guia em va preguntar si era per un documental, jo no li vaig dir ni que si ni que no però abans no hagués pogut reaccionar ja havia fet vindre una altre barca per mi sol perquè pogués captar perfectament la bellesa i fauna de l’illa i així ajudar a la promoció turística del país. No cal dir que la visita em va sortir de franc.
Per altre banda, a Nasca, quan vaig treure la càmera per sobrevolar el desert el pilot dels Collons em va demanar si podia passar-li les imatges que gravés, llògicament li vaig dir que li feria arribar tant aviat com pogués, GRAN ERROR. L’home es va emocionar tant que va fer baixar la resta de passatgers, es va enlairar i va està durant 30 minuts fent piruetes a l’aire. Vaig pillar tal mareig que el cap de 5minuts ja vaig deixar de gravar i només resava perquè l’avió s’estavellés i acabés aquell malson. A més a més, aquest, si em va fer pagar i no cal dir que dubto molt que les imatges serveixin per res. Pel teu consol mare, t’asseguro que avui si que no provaré ni una gota d’alcohol, BONA NIT I TAPAT.