El viatge continua. Em trobo a Trujillo, la ciutat més important del nord del Perú. Aquí s’hi troben les restes més importants de la civilització Inca i la civilització Chimai (els autèntics genis d’aquestes terres). Realment espectacular!!!!! Però si alguna cosa m’ha fascinat d’aquestes terres és la gent. Estic vivint a casa d’una família que m’ha acollit com si fos de la família i ens coneguéssim de tota la vida. Convisc amb ells, passem les nits conversant sobre l’existència de Deu, l’existència dels ovnis i de les injustícies del món. No poden entendre com puc ser ateu però conversar amb ells és una cosa realment fascinant. A més he de fer de taxista, tenen un cotxe que és un autèntic trasto i cap d’ells té carnet de conduir i des de fa un mes hi ha una llei que els obliga a tenir permís de conduir. Així doncs m’he convertit en l’únic membre de la família que pot conduir i sóc l’encarregat d’acompanyar les dones a comprar, l’home a treballar i els nens i nenes a l’escola. Això si, vaig acollonit com una mala cosa perquè això és can pixa!!!!!!
Abans d’ahir em van convidar a l’aniversari de la besàvia de la família, només feia 99anys. Una reunió només dels familiars pròxims (més de 100 persones) i va ser un autèntic festival. Menjar a dojo (en breu dedicaré un espai només a parlar del menjar perquè és una autèntica meravella. M’ESTIC POSANT COM UN BACO!) i després festa nacional, beure, tertúlia, balls, i perdre els papers en general.
En fi, em sento com a casa, i no trobo la manera d’explicar a aquesta gent que el meu viatge ha de continuar.
4 comentaris:
Per molt ben acollit que estiguis recorda que la teva autèntica família està aquí, eh! De totes maneres veig que aquesta nova experiència és molt positiva. Disfruta!
Goretti
Ets un crack!
Peruano!
ei tio però les joguines ja les has donades o què?
com ha anat?
ets bo, tio
Publica un comentari a l'entrada