Qui té les meves maletes?

Ja fa tres dies que ha començat la meva aventura per terres peruanes i ni rastre de la meva maleta. On és? Quan m’arribarà? M’arribarà? Podré arribar a entregar les joguines? Què va ser abans l’ou o la gallina? La resposta a totes aquestes preguntes és: NO EN TINC NI PUTA IDEA!!!!!!!!!
En fi, si volia aventura, aquí tinc aventura. La qüestió és que Lima no és cap de les meravelles del món i jo considero que ja ho tinc més que vist, i és clar després de tot un dia de visites ara cap aquí ara cap allà, arriba el vespre i un diu saps què, aniré a fer una cerveseta abans d’anar a l’hotel. Jo no sabia que fins i tot això es convertiria en una aventura. Vaig conèixer un peruà molt alegre, ens vam posar a fer birres i el cap d’un parell d’hores, fent ruta de bars, vam acabar a casa seva. I aquí no va acabar l’aventura, després va aparèixer un seu amic encara més boig que el primer i ens va animar a continuar la ruta. Feia riure perquè érem tres tios ben beguts pel centre de Lima dient de tot a tothom, la gent s’apartava.. És a dir, només amb 24h em vaig convertir amb el tipus de persona que em feia cosa trobar-me, la vida ja les té aquestes coses. La nit no recordo molt be com va acabar, recordo que l’últim “antru” era un local d’striptis i que els meus amics em van fer saludar a tothom a través de la cabina del dj com a turista de luxe.
La següent cosa que recordo ja és llevar-me a l’hotel amb un malestar força considerable.
El dia d’avui ja no ha estat tant productiu, les visites turístiques s’han reduït considerablement i a les 20h de la tarda m’he autocastigat a l’hotel no fos cas que comencés alguna altra aventura.

Així doncs aprofitant aquest autocàstic aprofito per donar per inaugurat el bloc de “en Natx se’n va al Perú” i donar la benvinguda a tot aquell que l’interessi el que jo pugui explicar.
Un plaer i una joia quan els germans s’estimen.