VET AQUI UN ELEFANT, VET AQUI UN OS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS

Amics, amigues i gent del Senegal. Com esteu ? ara feia dies he que no ens veiem! Ni me’n recordo de l’ultima vegada que vam parlar, en fi, tots be, la familia els amics, penseu que la salut es el que realment importa.O almenys aixo diem els que no tenim calers, peros suposo que jo es llogic que no tingui caleres, per desgracia, ens han construit una vida basada en el treball, i no en el viure. Tots sabem, fins i tot jo, que he viscut en un somni, que la vida no es gresca i xarinola, que la vida no es un coneixer i descobrir a diari, i sobretot apendre i compendre. La vida que ens han muntat es un rutina i rutina. En fi, no es que volgui filosofar sobre el mon en que ens ha tocat viure, deu me’n guardi, hi ha gent molt mes preparada i assanyada per fer aquest tipus de valoraions. Basicament es que, es mes que provable, aixo no ho sap ningu, ni tant sols Deu ( me l’he trobat fa un moment el labavo i he aprofitat per preguntarli sobre el tema i m’ha dit que l’agafava amb els pixats el ventre. He deixat que pixes, que es rentes les mans i m’ha dit: com deies fill? (sempre em diu fill, jo ja l’hi he dit mes d’un cop que jo ja en tinc un de pare, a veure no ens enganyarem, no es allo que diguis, tinc un pare que es el millor pare del mon, no ! pero es el meu i ara ja fa un temps que ens coneixem i amb el temps li vas agafant carinyo i tal i cual. Amb la mare en canvi si que no hi ha dilemes, estic segur que el dia que repartien les mares a mi em va tocar la millor. Bueno, doncs el que anavem, que li vaig refurmular la pregunta i em va dir que no en tenia ni idea.

En fi xent (ptonas exjefe), que com em sembla que ja he comentat (en realitat no en tinc ni idea de si ho he comentat). M’he compromes a dir les coses tal com ragin. Aquesta sera molt possiblament, l’ultima cronica del bloc. Al bloc li queden poques hores de vida. Per molts aquesta es una noticia totalment irrellevant. Ni ha alguns que fins hi tot se’n elegren (ja no es respecta res), i a sobre es fan dir familia.

Resumint, que ha arribat l’hora de despedir-me del que ha set el meu millor amic durant els ultims 7 mesos. Hem rigut, hem plorat (si ho dieu a algu ho negare), hem desveriejat, hem perdut els papers, els hem trobat, els hem tornat a perdre, els hem tornat a trobar, ens hem emocionat, hem conegut, hem ensenyat, hem tornat a perdre els papers i hem deixat de buscar-los perque estavem del tot segurs que els tornariem a perdre. I aixi hem acabat, sense papers, com diria la meva estimada avia, sent ciutadans del mon.

Pero a un d’aquests ciutadans del mon ja l’hi ha arribat l’hora. Pero com tots ja sabeu, mor essent la persona mes felic que he conegut mai.

En fi, doncs que aixo hauria de ser una despedida. Un adeu, un moltes gracies per tot, un ha set un plaer i un orgull disfrutar d’aquesta aventura amb algu com tu, i que mai t’oblidare. Pero d’aixo jo no en ser. No soc bo en les despedides. Sempre em surten les paraules un cop han passat minuts, hores, dies, mesos i fins i tot anys... que no soc bo en aixo tu. Ho he intentat , us ho prometo #apunt

#apunt

Els ultims 9 dies els he passat en una illa paradisiaca al sud del Brasil. Apartament a primera linia de mar, poble pescador, no turistes, llargues passajades per la platja, fumar alguna herba verda de la poblacio indigena que diuen que va molt be per pensar (mare, fes-te’n a l’idea, el teu fil es un artista, i com a tal ha de beure i drogar-se, quina mena d’artista vols que sigui, pots esta contenta de que no t’ha sortit un geni i ja he superat amb escreix els 25) i intentar assumir tot el que ha passat durant els darrers 7 mesos. I nomes he arribat a una conclusio, que he set molt pero que molt felic. I que la vida (ara si no recordo malament enganxo aixo amb l’inici de la cronica, no n’estic segur, pero em sona haver comencat aixi) que soc concient que la vida no es aixi, que he viscut en un somni, pero que ha sigut un somni merevellos, que ha sigut un plaer compartir tots aquest dies amb tu, que no m’arrepenteixo de ni un dels moments viscuts el teu costat, i que mai t’oblidare.

MOLTES GRACIES AMIC

Et prometo que el PURA VIDA mai no morira.

El video

I les fotos de Rio

P.D. Es comenta que el bloc espera un fill !!!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D.2. Ara ja no espero comentaris, jo ja no tornare a entrar mai mes el bloc.

HI HA VIDA ABANS DE LA MORT?

Persones i no presones benvinguts a una nova edicio del bloc d’en Natx pel Peru. La d’avui es una cronica especial, si voleu, ni podem dir sentimental. Avui el bloc fa mig any, i mig any no es fan tots els dies.

Encara me’n recordo quan no tenia ni 4 dies que ja era tot un fiera. Va neixer inquiet, un pel insegur, pero predisposat a tot. Amb pors, pero molt obert a tot el que la vida li poses per devant. Al neixer no tenia molt clar quin seria el seu futur, desconeixia el temps que tindria de vida. Podia viure una vida curta i desgraciada o podia ser un d’aquells pocs afortunats que tenen una llarga vida i poden dir, al final del seu viatge, que moren felicos conscients que en aquella vida ja ho han fet tot, que no s’arrepanteixen de cap ni una de les aventures viscudes, perque encara que li hagin tocat viure moments dificils, decisions errones i situacions complicades, cada una d’elles l’ha curtit. L’ha fet una mica el que es., HAN SET LA SEVA VIDA. Resumint, poder dir que moren felicos i orgullosos de tot el que han fet.

Amb els dies es va anar creixent, mes segur de si mateix., L’entusiasmava cada nou pas que feia, es merevallava amb tot el que veia i amb les persones que coneixia, anava sent concient de que tindria una llarga vida.

Els dies van anar passant fins que va arribar en aquella etapa en que un troba el lloc on vol viure la seva vida, on es vol realitzar com a persona. Alla on un vol sembrar les arrels,alla on un viu els moments mes importants d’una vida i on coneix els extrems mes oposats entre la felicitat i la tristor, pero on un, al final de la seva vida, es sent orgullos d’haver viscut.

Va arribar un dia en que es va veure obligat a partir, es va veure forcat a abandonar el que havia set la seva llar, a emigrar a un nou indret, Un fet que marcaria la resta de la seva vida.

Els primers temps de l’exili van ser moments molt durs, la nostalgia a el que havia set la seva llar l’ofegaven.Els dies van anar passant, i semblava que mica a mica anava sent concient de la seva situacio i del seu nous objectius en la seva vida. Va coneixer indrets extraordinaris i personatges meravellosos. Amb el temps va tornar a ser felic. Aquesta felicitat pero, va anar agafant unes altres dimensions, no es que deixes de ser felic pero aquesta feliciat era diferent. El fet de ser un emigrant per la resta de la seva vida el va anar canviant. El principi, un cop superat el traume inicial de l’exili intentava integrar-se, coneixa noves persones i descubrir nous indrets, li recordaven els seus inicis pero amb la seguretat que li havia donat la seva joventut. Pero la rutina el va anar canviant. La sensacio de que en aquella vida ja ho havia viscut tot s’anava apoderant d’ell, la sensacio de poder dir que podia morir felic.

Al bloc ja te 6 mesos, i es sent orgullos de dir que ha viscut una gran vida, que ha sigut felic i que no s’arrepanteix de res del que ha fet, de cap ni una de les decisions que ha pres perque totes i cada una d’elles formen part del que ha set la seva vida. I s’enorgulleix de dir, QUE HA TINGUT UNA GRAN VIDA.

I com a gran vida, mereixia un gran final. No volia un final d’aquells llargs i agonitzant en el que un es pregunta quin es el seu perque en aquella vida. Aquell punt en el que un es concient que ja ha vscut tot el que valia la pena de viure. Volia unn final de pel.licula, dels que passen a l’historia, un final d’aquells que els seus fills explicarant als seus nets abans d’anar a dormir. Una ultima experiencia que sigui la cirereta del pastis, aquell puro despres d’un gran apat o aquell cigar despres de fer l’amor, el que els castellans en diuen el broche de oro. EL BLOC SE’N VA A RIO A MORIR.( EN TOTS ELS SENTITS DE LA VIDA).

IIIEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

p.d. COMENTARI IGNASI

espero viure una vida com la del bloc.

p.d.1. no ser si heu entes de que vindria a ser una metafora en la qual utilitzo el bloc per descriure el que ha set el meu viatge. Si? S’ha entes?

p.d. 2 COMENTARI NATX

lu de Rio va pels dos. Els dos anem a morir a Rio. Sera un suicidi culectiu a les dues neurones que sumem entre els dos; i no hi faltara de res !!!!!!!!!!!!

p.d. 3 COMENTARI BLOG

salutacions a la gent del bloc del turaikmengesthai. Jo tambe soc un admirador de les vostres aventures.

I ARA VE LA CRONICA :

Hola amics, tinc la sansacio que estic descuidant molt les meves aventures i anecdotes. M’he centrat mes en el viatge mental que he estat experimentat els darrers mesos que en les vivencies viscudes, o sigui que a qui en ve una d’anecdotes :

Anecdota 1. Buenos aires

Eren els meus inicis a la gran ciutat. Venia d’uns paratges increibles al mig de la naturales on se m’havia rabifat l’instint fotografic. I no em feia res enfilar-me en un arbre per poder fotografia un ocell, o pujar una muntanya per fotografiar una espectacular posta de sol.

Doncs resulta que vaig arribar amb el mateix instint a la gran ciutat. Se’m va ficar el cap que volia fer una foto aeria de la ciutat. Vaig preguntar quin era l’edifici mes alt de la ciutat. L’hotel panamericano. Li vaig demanar a informaico que hi havia a dalt de tot, em va contestar que una piscina i una terrassa pels clients de l’hotel. Molt be, vaig contestar jo.

Em vaig dirigir a l’hotel, pel trajecte, m’anava concienciant de que ja era un client mes de l’hotle. Posat serio, segur de mi mateix i endavant. Arribo a les portes giratories de l’hotel. Agafo aire i endavant.

La cosa funcioa, arribo a l’ascensio i cap amunt. Arribo a dalt. Perfecte, ningu em demana res. A la piscina nomes hi ha una parella (cadeu-vos amb la parella). Passo de llarg i surto a la terrassa. De puta mare, la visio es perfecta. Faig les fotos. La feina esta feta. Me’n vaig content.

Espera, un moment, veig el reflexa de la parella a la piscina i m’agafa per fer fotos del reflexa a la piscina amb la ciutat de fons. Quan de sobte, noto una ma a l’espatlla. Es client de l’hotel? Aaaaaaa no. Te autoritzacio?? Aaaaaaa no. Acompanyints !!!!!!!!!! Aaaaaa vale.

Els dos de seguretat m’acompanyen abaix. Jo em pensava que amablament m’acompanyaven a la porta i em convidaven a abandonar l’hotel. Arribem a baix i un cotxe de polici ens esta esperant. Hostia puta.

Perdonin, no n’estan fent un gra massa. Nomes volia fer fotos de la ciutat. Si no he robat ni una toballola.

Els policies em comencen a fer preguntes. Qui soc, que hi faig aqui, que hi feia alla dalt. Fins que el senyor agent, veient que no en tenia ni puta idea del que estava passant, m’ho va explicar tot. Resulta que la persona que jo havia agafat com a model per fer les meves artistades era el senyor vicepresident del pais. Nomes em podia passar a mi.

En fi, fotos borrades !! O aixo es pensaven, n’he aconseguit salvar un parell que sense voler havia guardat a la memoria de la maquina i no a la tarjecta. I cap a el hostel que no ha estat res.

Anecdota 2. uruguai

La setmana passada me la vaig passar per Urguai. Tots els argentins em deien que l’Uruguai era una provinci mes d’argentina, i jo, pensava que era la tipica prepotencia argentina. Aquest cop, els argentins tenien rao, no te massa res, tret de quilometre i quilometres de costa, on llogicament hi ha de tot. O sigui que el que vaig fer va ser llogar una moto i apa a fer quilometres per la costa.

A la tornada, vaig tenir un altre petit entrebanc. Resulta que part del bitllet del barco que m’havia portat fins a Montevideo (capital de l’Uruguai) era el meu visat. I JO, com que encara tinc alguna dificultat amb la llengua no ho vaig entendre i el vaig llencar (es el problema que te anar creuant fronteres cada dos per tres, que ho fas ja com una rutina sensa fixar-te en res ni escoltar ningu). Doncs apa 55 euros de multa. TOCA’T ELS OUS.

Anecdota 3. Buenos aires de nou

Durant la meva estada a Buenos Aires he fet algunes visites a la plata. I la veritat es que mi han tractat de puta mare. Hi he fet molts bons amics i hi he passat molts bons moments. I del que m’he fet del seu equip, una puntualitzacio, mireu el golas que vam fotre l’altre dia, i contra boca, som o no som els millors, jo era el camp pero les imatges no son meves

http://www.youtube.com/watch?v=aFzFw6SeJnk&feature=popular

El cap de setmana passat tocava fer despedida, i llogicament s’havia de fer asado La sorpresa es que jo havia de fer l’asado. Ivaig aprovar amb bona nota, vaig fabricar una brasa estupenda per fer la carn i la carn va quedar perfecta!!!!! En fi, bona carn, cata de vins argentins, i nit de truco. (El joc de cartes nacional de l’argentina)

Anecdota 4. Adeu Buenos aires

Havia arribat l’hora, el meu viatge havia de continuar. Havia d’abandonar Buenos Aires. Una ciutat, on no em costari adaptar-me. I me’n vaig satisfet de la meva experiencia portenya. Durant les primeres jornades em vaig abonar al festival de cinema independent. Combina llargs passejos per la ciutat amb un parell d’estrenes les vesprades i nits. I Mica en mica em vaig anar sentint de la ciutat. On sempre trobaves quelcom a fer, un lloc on mai t’avorries. Pero havia arribat l’hora de dir=li adeu. S’havia de fer a lo grande (que es diu en castella). CONCERT PINK FLOYD

Efectivament, ultima nit a buenos aires, concert de Pink Floyk. INCREIBLE. Mes de 3 hores de recital en un indret de putissima mare per escoltar musica. Senzillament, espectacular !!!!!!!

Anecdota 5. Per determinar

Hi ha moltes mes coses a explicar pero que nomes es poden explicar assantats a una taula. Per tot aquell que volgui. Jo, a partir del 17 de maig, JA ESTIC DISPONIBLE

Anecdota 6. El que vindra

Amics, ja em trobo a Iguazu. Avui he visitat les cascades. Se m’han acabat els adjactius. Poseu-li vosaltres. Aqui teniu les fotos

LES FOTOS DE LES CASCADES

LES CASCADES ALS ULLS D’EN NATX

i artistades varies

Bueno amics, visca el barca.( guanyi o perdi, PEP, ets el millor)

Ens veiem d’aqui molts poc. Propera parada ..... (no ser si sera Brasil o abans me’n vaig a fer una incursio al Paraguai). Des d’on sigi, seguire informant

MANIFEST D’UN NINGU

No recordo molt be el perque de tot plegat. No tinc molt clar com va comencar l’aventura, on m’havia de portar tot aixo. Segurament aquesta era la unica intencio d’iniciar aquella experiencia. La curiositat, la inquietud, les ganes veure, el saber, el viure ... i per aquest motiu el viatge no tenia masses premises, no existien barreres en la nova etapa, tot era possible .L’unic motiu d’afrontar la nova aventura era el de posar-me a prova, saber de que era capas, quins eren els meus limits. I tincs la sensacio de que ja he obtingut una resposta, no tinc limits

Tenia una fraseprevista pel dia en el que decidis que l’aventura americana havia arribat a la seva fi. Em temo que ja no em sera util. La frase deixa aixi,

S’HA ACABAT LA PURTA VIDA,

TORNO A LA PUTA VIDA.

Estava totalment errat, la PURA VIDA acaba de comencar.

Perque si alguna cosa he apres en aquest viatge es que si jo vull, m’espera una gran vida. Vivia pensant que aquest era el viatge de la meva vida, pero avui, he set consient que era l’inici d’una gran vida. No es que m’hagi cansat de viatjar i viure noves experiencies pero si tenia la sensacio que el millor d’aquest viatge ja havia passat ( la Paz), i ara tinc la oportunitat de poder plasmar l’experiencia mes important de la meva vida en un documental.

En fi, que TORNO A CASA

PURA VIDA

"No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió ".
Joaquín Sabina (Con la frente marchita)

VISCA EN PEP I LA MARE QUE EL VA PARIR !!!!!

- - TOC, toc, toc,..

- - QUI HI HA ?

- - Un que vol entrar?

- - Goita, pero si es la Tereseta, que tal? Quan de temps? Com esta? I la familia? I que fa el turmell?

- - Que diu d’un camell ...

- - No res, no res, apa passi que estava a punt de comencar

Endavant doncs i benvinguda a una nova cronica d’en Natxot i les seves aventures i desventures per lu bo i millor del continent america. No recordo molt be on ho varem diexar l’ultima vegada, em sembla que ja em trobava per Buenos Aires.

- D’aixo ja en fot mes de 15 dies

deu ni do no!!

ja deu haver fet tot el que havia de fer?

- Segur que ja ha visitat tots els amics que havia de fer i esta a punt per continuar el seu viatge?

- Jo l’he vist a les fotos!!

- esta guapot no?

- Em sembla que fins i tot li han crescut cabells a la part frontal on anava forca mencat?

- Jo tambe ho he vist aixo!!

- Ai, jo no mi havia fixat mai, sempre l’he trobat guapot!!

- Ai doncs jo, ni ara ni abans, mai no li he vist res!!

- De qui parleu? !!

- Del de la tele?!!

- No, el del bloc aquest !!

- A jo no l’he vist mai, no ser ni qui es?

- I dius que es lletxot?!!

- No te res !

- A mi m’agrada en Pique del Barca!!!!!!

- oooo a mi tambe!!!!

- A mi tampoc m’agrada!!!

- Quin partidas he l’altre dia!!!

- Aquest en Messi es la hostia!!!!

- I als putus argentins no els hi agrada !!!

- Putus argentins !!!!

- K for, la cuarta al bernabeu!!!!!!!

- Jo hi vaig fixe

- ....

Aquest petit deliri es degut a que l’autor del bloc volia que el seu mitja fos un mitja per esta en contacte amb el seu public, un espai on poder dialogar, opinar o simplament comunicar-se amb la gent que l’envolta. I degut a que la cosa no ha sortit com volia l’autor, i els seus analisis del viatge estaven ratllant un pel el surrealisme, i el public no estava molt content amb les ultimes croniques l’IGNASI COSTA i GALLIFA ha decidit fer una reestructuracio del bloc. El nou bloc d’en Natx constara de quatre seccions

HOLA MARE (la primera, la mare es la mare)

vindria a ser la tipica postal de viatge per a familia coneguda . Basicament perque de la desconeguda no en tens l’adreca, no perque no et caigui be, simplament, no en tens l’adreca pel simple fet de ser desconeguda, no ser si m’explico. Una postal tu.

MEN SANA I CORPORE SANO

Aquest seran el recull d’anecdotes viscudes per en Natx. Potser hi ha setmanes que no n’hi ha cap, com pot ser que una setmana vingui ple d’esdeveniments. Perque ho aneu antenent, els simples amics o familiars que nomes volieu saber si estava tot be, ja esta, tot aixo ja no cal que ho llegiu, ja estaria aqui, moltes gracies per tot jo tambe us estimo molt, fins la propera

- - a mi m’agrada aixi,

- -o Tereseta per aixo ho faig.

- - A doncs passiu be tingui

- - Passiu be tingui voste tambe. I que Deu l’acompanyi, que es tard i fosc i es perillos anar sol per aquests mons de deu

Entenu, aixo ja es un a mes a mes. No cal, jo ho comento per qui li interessi com a experiencia viscuda

LA MAQUINA DE FER OCELLS

Aquest espai amics i amigues es el meu prferit, ho he de reconiexer. Aqui i escriure el que em roti, pot o no pot tenir sentit, pot ser en catala o pot ser en xino, perque? Perque aquest espai no te coherencia, es simplament l’espai d’en Natx, l’autor aprofita l’amistat surgida amb el seu estimat bloc, per arrecolzar-se en ell per expresar-se lliurament i alliberar el seu interior. Per exemle, rellegint, l’ultima frase, pot arribar a tindre tants i tant significats,... doncs vindria a ser aixo. No cal dir que no es recoumanable la seva lectura.

JO CREC QUE AMB UNA FOTO SERIA SUFICIENT I NO CALDRIA FER TANTA PERAFARNALIA

Llogicament fotos

A MI NI LA FOTO, ME LA PELA AQUEST ... (per a aquest nomes dir que es la primera i ultima vegada que us dedico una seccio, si teclejeu es que un minim interes hi ha)

La intencio d’aquest restructurament es simplificar la comunicacio amb el lector. L’autor del bloc no disposa de molt de temps per poder fer les seves croniques pero alhora necessita el bloc com a mitja d’alliberament personal. I he pensat que aquesta seria la millor forna per continuar amb el bloc

A tall d’exemple, (aquesta tambe es bona ee!!!! A tall d’exemple, es una expresio visualment agradable, jo sempre m’he imaginat l’exemple com un bon formatge, d’aquells vell que fan pudor pero que venen tant de gust, i un bon ganibet de tallar formatges, sobre una fusta antiga, amb molts talls a l’esquena pero que mai ha perdut el seu resplandor. I tot aquest conjunt en una cuina classica, d’aquelles que no son ostentoses, pero on a un li ve de gust cuinar, d’aquelles que transmeten una aroma des de l’imatge) VALE, VEIEU, AIXO ANIRIA A LA TERCERA SECCIO (ja ho anireu veient, es simple)

anem a posar-ho tot en practica. Aqui va la nova cronica:

HOLA MARE

Hola familia,

El viatge continua anant la mar de be. M’ho estic passant molt be i he fet molts amics. Ara estic a la capital d’Argentina, Buenos Aires, una ciutat on i viu molta i molta gent. Encara no els he conegut a tots. Aquesta setmana he estat una mica malalto, pero estic responent be al tractament.

Com esta l’avia? Feu-li un pto ben gros. En fi, us trobo molt a faltar, esperant poder a veure molt aviat,

Ignasi

Pd. Mare t’estimo molt!!

Pd2. Hola pare

Pd3. Feliciteu a la meva cusina estimatda que esta apunt de passar per una de les experiencies mes impresionants que pot viure una dona, no sabeu com l’envejo !!

MEN SANA IN CORPORAE SANO

A veure amics, no es el millor dia per comencar aquesta seccio, basicament perque no he fet absolutament res del que tenia prevista realitzar en la meva estada a Buenos Aires, o sigui que les anecdotes s’han acumulat, algunes d’elles fins i tot s’han anat intercalant fins a crear histories que em veig totalment incapas de transmetre. O SIGUI, que explicare 4 coses i punt.

Soc TRIPERO, no dels drogadictes.Deu me’n guardi !!!!! Vull dir que soc LOBO, BASURERO, DE LA 22, resumint, que m’he fet seguidor del Gimnasi i Esgrima. L’unic equip argenti dels que milita a primera que no ha guanyat mai un titol i es el 3er mes antic. Pero sense cap mena de dubte tenen la millor aficio del mon, i es l’equip del poble i un servidor sempre ha anat amb el poble. En fi, ja m’han agafat com a talisma perque hem guanyat els dos ultims partits a casa, l’ultim contra independiente, l’actual lider, i s’han rabifat les esperances de salvacio.

Pd. UN partit de futbol amb els barras bravas es l’espectacle mes gran que he vist i mai podrer presenciar en un camp de futbol. 10.000 tius votant tot el putu partit i sense callar, INCREIBLE !!! D

La setmanan que ve juguem contra Boca, la salvacio es possible !!!!!

Fem una cosa, jo aquesta setmana em comprometo a anar alimentant aquesta seccio amb mes anecdotes viscudes pero es que sino em sembla que aquesta cronica sera interminable.

LA MAQUINA DE FER OCELLS

Hostia tius, em sembla que amb tot aixo ja se’m-en=a#nat forca no ??????

JO CREC QUE AMB UNA FOTO SERIA SUFICIENT I NO CALDRIA FER TANTA PERAFARNALIA

Vale, d’acord, tampoc cal ser desagradable. Aqui tens les fotos

BUENOS AIRES 1

BUENOS AIRES 2

BUENOS AIRES BLANC I NEGRE

Doncs ja estaria amics, a seguir amb la rassaca del BARCA. Un dia parlare a la MAQUINA DE FER OCELLS que suposa en un moment aixi viatjar pel mon i dir alt i fort perque tothom ho senti, SOC DEL BARCA !!!!!!!!!!!!!!!

Pura vida

TIC TUCAT

Amics, amigues, homes i dones del cap dret (recordeu no trapitxar en patufet). Ho he de reconeixer, estic tucat. Aquesta setmana el sentiment de nostalgia s’ha apoderat de mi. Passar el nadal lluny de la familia es suportable, el cap d’any lluny dels amics passable, el perdre’m els aniversaris de me mare, mon germa, la meva cunyada, ... s’accepta. Pero esta lluny de casa pel Mercat del Ram, orgull d’Osona, es molt futut. No saber qui ha guanyat el concurs de la vaca frisona, el concurs de canals porsines, quines son les novetats en maquinaria agraria, coneixer els nous models de vehicles que es presenten al passeig, i sobretot, no poder gaudir de la processo dels armats m’han deixat en un estat de desolacio i anyorant-se que no ser si el podrer superar. Diuen que el temps ho cura tot, pero he de reconeixer que el cop ha set fort.

Bueno xent (u n ptonas jefe), tot i el sentiment de nostalgia el viatge continua aixi que anirem el gra perque si no em poso tonto i no vull que em caigui la llagrima i xafar l’ordinador. Els fidels seguidors del bloc ja sabreu que amb trobo al cul del mon, a la tierra del Fuego, la veritat, no ser qui es el gracios que li va fotre aquest nom perque aqui i fot un fred de deu. El sarcasme angles m’imagino.

Aquest tram del viatge s’ha caracteritzat per la solitut. Bueno sol sol no anva, m’he retrobat amb una vella amiga que tenia una mica abandonada i em qui ja vaig comencar a tenir contacte la setmana passada, la meva estimada Panasonic. Pels que no la coneixeu es la camera de fotos que vaig adquirir a La Paz. Trobava a faltar la meva solitut, fins ara, havia presenciat paisatges extraordinaris, pero el fet de viatjar sempre acomanyat no em permitia disfrutar de la meva gran aficio a la fotografia, i tots aquells que heu tingut la sort (per molts m’imagino que es la desgracia) de viatjar amb mi sabreu que la fotografia es un art que necessita temps, paciencia, i mes temps. Doncs aixo, que tenia ganes de tornar a gaudir de l’art de la fotografia i l’unica manera de fer-ho era recuperar la meva solitut, i aixi ho he fet tu, i ho he de reconeixer, he set molt i molt felic. Noi, hi ha alguns que hem nascut per ser solitaris, jo vaig neixer sol, bueno, amb l’ajuda de me mare (pel que recordo jo no vaig ajudar massa aquell dia, pero no ho recordo molt be, tinc alguns lapsus, no per la beguda, es que tinc mala memoria) pero el que si recordo es que alla dintre no hi havia ningu mes. I aixi hem anat passant els anys, en alguns moments la meva solitut s’ha vist truncada per d’altre essers humans (amics em sembla que en diuen) pero en general ha sigut una vida solitaria.

En fi, de la Tierra del Fuego, torno a recuperar la expresio que havia utilitzat, despres criticat i ara torno a recuperar (ja us vai dir que patia d’una bipolaritat que espanta). UNA IMATGE VAL MES QUE MIL PARAULES. (i la veritat, ara haver de teclejar mil paraules em fot una mandre de deu) aixi que ...

PANORAMIQUES DE L FI DEL MON

Que? Molen he? Oi que no cal dir res mes? Doncs apa, continuem amb el viatge. Ja no puc baixar mes, poder podria, pero la veritat es que l’antartida no es un continet que em cridi molt l’atencio. Aixi que ha arribat l’hora de pujar (tot el que puja baixa, i jo no podia ser una accepcio). La meva intencio era anar pujant per la costa Atlantica pero quan vaig preguntar la distancia fins al meu proper desti i em van dir que eren dos dies i mig de bus em van caure els collons a terra altre volta (no petiu, ja no tornarar a passar, els he fotut en un bossa i els porto a la maleta i ja no els tornare a posar a lloc fins a la tornada (d’aqui molt i molt de temps)). Aixi que fart de viatjar en bus vaig decidir que havia arribat l’hora d’agar un avio, que em costava el mateix que el bus, i saltarme la part atlantica del pais. Noi, no es pot visitar tot tu, aixi que dema amics, amigues homes i dones del cap dret, volo cap a Buenos Aires. UEEEE!!!! I de nou s’ha acabat la meva eoca de solitut , ara toca joda (es com en diuen aqui de la festa), asados, i retrobar-me amb tots els amics fets pel cami.

Per mi ja ho podriem deixar aqui. Alguna pregunta mes? no hi ha mes preguntes, no? Cap pregunta? Doncs apa, dema entrenament a les 11.30h

PURA VIDA

p.d.1. Marsi: per fer Messis s’ha de ficar pel mateix lloc de sempre?

p.d.2. I s’ha de ficar d’alguna manera especial perque surtin Mesis o Maradonas?

p.d.3. I perque surti algo s’ha de fer sense preservatiu oi ?

UN ALTRE COP ELS COLLONS PER TERRA

FOTOS

HO HAVEU VIST !!! LA MARE QUE ELS HA PARIT !!!

FOTOS PERITO MORENO

Com diria el gran torero i cantant Jesulin de Ubrique, amb dues paraules IM PRESIONANTE !!! (perque buscar noves maneres de expresar-ho si els grans talents del segle XX ja ho han fet per tu). En l’ultima cronica, que no era cronica, simplament eren fotos, deia que una imatge val mes que mil paraules. Doncs ara, amb contradeixo (aixo de viatjar sol ja ho te aixo, et tornes una mica bipolar, i un mateix ha de portar-se la contraria). En aquest cas, no hi ha paraules per expresar la grandesa i l’espectacularitat d’aquest fenomen natural. IM PRESIONANT.

Havia sentit molt a parlar d’aquest indret, n’havia vista algunes fotos, me’n havien parlat, havia llegit llibres que explicaven la seva grandesa, pero, es quelcom que s’ha de viure en primera persona. A la que els meus ulls van poder contemplar aquest espectacular glaciar, em van caure els collons a terra,! Notava quelcom a la zona estomacal, fins que una dona em va cridar: flaco!!! Flaco!!! Te ha caido algo. I literalment amics i amigues, m’havien caigut els collons a terra. La dona molt amable em va donar un clinex per netejar-los de la pols i una altre perque els emboliques i els guardes en un lloc segur fins que trobes el lloc i el moment de tornar-los a ficar a puesto. Seria una tonteria fer-ho alla mateix perque el cap de no res m’haguessin tornat a caure i ja he perdut masses coses en aquest viatge i la veritat es que no en tinc ni idea d’on hauria d’anar per trobar-ne un parell de nous, i a mes, que als meus ja els hi he agafat carinyo, son moltes hores passades, moltes experiencies viscudes, coi, que es com si fossin de la familia. Bueno, doncs ja teniu en Natxot passsajant pel glaciar amb els collons a la ma i disfrutant de l’espectacle, tot i que per alguns l’espectacle era jo amb aquell parell de magnifics exemplars a la ma, alguns es paraven i em preguntaven si els podien tocar i alguns d’ells si feien fotos. El final aquell parell van aconseguir fer sombre al grandissim Perito Moreno. Com voleu que no me’ls estimi !!

Bueno xent (aixi es com parlava el meu antic jefe a qui des d’aqui aprofito per agrair les llargues vacances i que em financies l’aventura. Ferran Davant un peto ben gros). Tot i viatjar d’una forma totalment improvitzada, aleatoria i sense planificar absolutament res de res, el viatge acaba tenin sempre una rotina que es va repetint. Arribo a un lloc nou sense coneixer absolutament res ni ningu, m’instal.lo en l’hostel mes economic que trobo, faig amics, visito la ciutat, i el cap de 3 o 4 dies quan ja coneixo a la hostia de gent i em coneixo la zona de pe a pa (un altre dia parlarem d’aquesta bonica expresio, de pe a pa, curiosa no?) emigro cap a un nou desti i tornemi que no ha estat res. Aixo provoca que el meu llistat d’amics i coneguts no pari d’augmentar i de moment em temo que m’haure de quedar com a minim 15 dies per Buenos Aires per retrobar-me amb tots els amics fets pel viatge. Pero a vegades coneixo gent sense jo recordar-ho, m’explicare. La meva despedida de Barriloche va ser aputeosica, seguint amb l’argot torero, vaig sortir per la porta gran, amb el rabo les orelles i totes les marlangues agudes i per haver, futia una paxoca de deu. Bueno el fet es que, despres de 15 dies de trecking (ara es veu que del caminar se’n diu trecking) el putu imperialisme yanki acabara amb tots!!! Bueno, docncs aixo, despres de 15 dies passajant per paratges increibles vaig tornar a la gran ciutat per celebrar la meva despedida amb tots els amics i coneguts. Vaig pillar tal merda que no recordo res de res, pero debia ser una merda MOLT SIMPATICA perque en la ultima setmana no he parat de rebre invitacions a asados i d’allotjament de gent que no en tinc ni puta idea de qui son i de que collons els conec. Pero bueno, seria de molt mala educacio refusar una invitacio i la meva mare sempre m’ha ensenyat a ser educat i respectuos. Lu divertit sera quan em presenti a les invitacions i no tingui ni puta idea de qui de tots ells es el meu amic i el que m’ha fet arribar la invitacio. En fi, aixo tambe forma part de l’aventura.

Bueno amics, com diria el conill. AIXO, AIXO, AIXO ES TOT AMICS.

Si tot va com ha d’anar, la proxima cronica us l’escriure des del cul del mon, Ushuaya, la ciutat mes al sud de tot el mon mundial (que petit petit no seria), pero abans, me’n vaig cap al Chalten a fer una caminata de 12hores pels glaciars. Si, ho ser, 12 hores es una autentica bestiesa, pero es que estic crescut, i quan un esta crescut, no hi ha qui el pari , ....

En fi, u plaer i una joia quan els germans s’estimen ( he que si Alan!!).

PURA VIDA