HO HAVEU VIST !!! LA MARE QUE ELS HA PARIT !!!

FOTOS PERITO MORENO

Com diria el gran torero i cantant Jesulin de Ubrique, amb dues paraules IM PRESIONANTE !!! (perque buscar noves maneres de expresar-ho si els grans talents del segle XX ja ho han fet per tu). En l’ultima cronica, que no era cronica, simplament eren fotos, deia que una imatge val mes que mil paraules. Doncs ara, amb contradeixo (aixo de viatjar sol ja ho te aixo, et tornes una mica bipolar, i un mateix ha de portar-se la contraria). En aquest cas, no hi ha paraules per expresar la grandesa i l’espectacularitat d’aquest fenomen natural. IM PRESIONANT.

Havia sentit molt a parlar d’aquest indret, n’havia vista algunes fotos, me’n havien parlat, havia llegit llibres que explicaven la seva grandesa, pero, es quelcom que s’ha de viure en primera persona. A la que els meus ulls van poder contemplar aquest espectacular glaciar, em van caure els collons a terra,! Notava quelcom a la zona estomacal, fins que una dona em va cridar: flaco!!! Flaco!!! Te ha caido algo. I literalment amics i amigues, m’havien caigut els collons a terra. La dona molt amable em va donar un clinex per netejar-los de la pols i una altre perque els emboliques i els guardes en un lloc segur fins que trobes el lloc i el moment de tornar-los a ficar a puesto. Seria una tonteria fer-ho alla mateix perque el cap de no res m’haguessin tornat a caure i ja he perdut masses coses en aquest viatge i la veritat es que no en tinc ni idea d’on hauria d’anar per trobar-ne un parell de nous, i a mes, que als meus ja els hi he agafat carinyo, son moltes hores passades, moltes experiencies viscudes, coi, que es com si fossin de la familia. Bueno, doncs ja teniu en Natxot passsajant pel glaciar amb els collons a la ma i disfrutant de l’espectacle, tot i que per alguns l’espectacle era jo amb aquell parell de magnifics exemplars a la ma, alguns es paraven i em preguntaven si els podien tocar i alguns d’ells si feien fotos. El final aquell parell van aconseguir fer sombre al grandissim Perito Moreno. Com voleu que no me’ls estimi !!

Bueno xent (aixi es com parlava el meu antic jefe a qui des d’aqui aprofito per agrair les llargues vacances i que em financies l’aventura. Ferran Davant un peto ben gros). Tot i viatjar d’una forma totalment improvitzada, aleatoria i sense planificar absolutament res de res, el viatge acaba tenin sempre una rotina que es va repetint. Arribo a un lloc nou sense coneixer absolutament res ni ningu, m’instal.lo en l’hostel mes economic que trobo, faig amics, visito la ciutat, i el cap de 3 o 4 dies quan ja coneixo a la hostia de gent i em coneixo la zona de pe a pa (un altre dia parlarem d’aquesta bonica expresio, de pe a pa, curiosa no?) emigro cap a un nou desti i tornemi que no ha estat res. Aixo provoca que el meu llistat d’amics i coneguts no pari d’augmentar i de moment em temo que m’haure de quedar com a minim 15 dies per Buenos Aires per retrobar-me amb tots els amics fets pel viatge. Pero a vegades coneixo gent sense jo recordar-ho, m’explicare. La meva despedida de Barriloche va ser aputeosica, seguint amb l’argot torero, vaig sortir per la porta gran, amb el rabo les orelles i totes les marlangues agudes i per haver, futia una paxoca de deu. Bueno el fet es que, despres de 15 dies de trecking (ara es veu que del caminar se’n diu trecking) el putu imperialisme yanki acabara amb tots!!! Bueno, docncs aixo, despres de 15 dies passajant per paratges increibles vaig tornar a la gran ciutat per celebrar la meva despedida amb tots els amics i coneguts. Vaig pillar tal merda que no recordo res de res, pero debia ser una merda MOLT SIMPATICA perque en la ultima setmana no he parat de rebre invitacions a asados i d’allotjament de gent que no en tinc ni puta idea de qui son i de que collons els conec. Pero bueno, seria de molt mala educacio refusar una invitacio i la meva mare sempre m’ha ensenyat a ser educat i respectuos. Lu divertit sera quan em presenti a les invitacions i no tingui ni puta idea de qui de tots ells es el meu amic i el que m’ha fet arribar la invitacio. En fi, aixo tambe forma part de l’aventura.

Bueno amics, com diria el conill. AIXO, AIXO, AIXO ES TOT AMICS.

Si tot va com ha d’anar, la proxima cronica us l’escriure des del cul del mon, Ushuaya, la ciutat mes al sud de tot el mon mundial (que petit petit no seria), pero abans, me’n vaig cap al Chalten a fer una caminata de 12hores pels glaciars. Si, ho ser, 12 hores es una autentica bestiesa, pero es que estic crescut, i quan un esta crescut, no hi ha qui el pari , ....

En fi, u plaer i una joia quan els germans s’estimen ( he que si Alan!!).

PURA VIDA