TIC TUCAT

Amics, amigues, homes i dones del cap dret (recordeu no trapitxar en patufet). Ho he de reconeixer, estic tucat. Aquesta setmana el sentiment de nostalgia s’ha apoderat de mi. Passar el nadal lluny de la familia es suportable, el cap d’any lluny dels amics passable, el perdre’m els aniversaris de me mare, mon germa, la meva cunyada, ... s’accepta. Pero esta lluny de casa pel Mercat del Ram, orgull d’Osona, es molt futut. No saber qui ha guanyat el concurs de la vaca frisona, el concurs de canals porsines, quines son les novetats en maquinaria agraria, coneixer els nous models de vehicles que es presenten al passeig, i sobretot, no poder gaudir de la processo dels armats m’han deixat en un estat de desolacio i anyorant-se que no ser si el podrer superar. Diuen que el temps ho cura tot, pero he de reconeixer que el cop ha set fort.

Bueno xent (u n ptonas jefe), tot i el sentiment de nostalgia el viatge continua aixi que anirem el gra perque si no em poso tonto i no vull que em caigui la llagrima i xafar l’ordinador. Els fidels seguidors del bloc ja sabreu que amb trobo al cul del mon, a la tierra del Fuego, la veritat, no ser qui es el gracios que li va fotre aquest nom perque aqui i fot un fred de deu. El sarcasme angles m’imagino.

Aquest tram del viatge s’ha caracteritzat per la solitut. Bueno sol sol no anva, m’he retrobat amb una vella amiga que tenia una mica abandonada i em qui ja vaig comencar a tenir contacte la setmana passada, la meva estimada Panasonic. Pels que no la coneixeu es la camera de fotos que vaig adquirir a La Paz. Trobava a faltar la meva solitut, fins ara, havia presenciat paisatges extraordinaris, pero el fet de viatjar sempre acomanyat no em permitia disfrutar de la meva gran aficio a la fotografia, i tots aquells que heu tingut la sort (per molts m’imagino que es la desgracia) de viatjar amb mi sabreu que la fotografia es un art que necessita temps, paciencia, i mes temps. Doncs aixo, que tenia ganes de tornar a gaudir de l’art de la fotografia i l’unica manera de fer-ho era recuperar la meva solitut, i aixi ho he fet tu, i ho he de reconeixer, he set molt i molt felic. Noi, hi ha alguns que hem nascut per ser solitaris, jo vaig neixer sol, bueno, amb l’ajuda de me mare (pel que recordo jo no vaig ajudar massa aquell dia, pero no ho recordo molt be, tinc alguns lapsus, no per la beguda, es que tinc mala memoria) pero el que si recordo es que alla dintre no hi havia ningu mes. I aixi hem anat passant els anys, en alguns moments la meva solitut s’ha vist truncada per d’altre essers humans (amics em sembla que en diuen) pero en general ha sigut una vida solitaria.

En fi, de la Tierra del Fuego, torno a recuperar la expresio que havia utilitzat, despres criticat i ara torno a recuperar (ja us vai dir que patia d’una bipolaritat que espanta). UNA IMATGE VAL MES QUE MIL PARAULES. (i la veritat, ara haver de teclejar mil paraules em fot una mandre de deu) aixi que ...

PANORAMIQUES DE L FI DEL MON

Que? Molen he? Oi que no cal dir res mes? Doncs apa, continuem amb el viatge. Ja no puc baixar mes, poder podria, pero la veritat es que l’antartida no es un continet que em cridi molt l’atencio. Aixi que ha arribat l’hora de pujar (tot el que puja baixa, i jo no podia ser una accepcio). La meva intencio era anar pujant per la costa Atlantica pero quan vaig preguntar la distancia fins al meu proper desti i em van dir que eren dos dies i mig de bus em van caure els collons a terra altre volta (no petiu, ja no tornarar a passar, els he fotut en un bossa i els porto a la maleta i ja no els tornare a posar a lloc fins a la tornada (d’aqui molt i molt de temps)). Aixi que fart de viatjar en bus vaig decidir que havia arribat l’hora d’agar un avio, que em costava el mateix que el bus, i saltarme la part atlantica del pais. Noi, no es pot visitar tot tu, aixi que dema amics, amigues homes i dones del cap dret, volo cap a Buenos Aires. UEEEE!!!! I de nou s’ha acabat la meva eoca de solitut , ara toca joda (es com en diuen aqui de la festa), asados, i retrobar-me amb tots els amics fets pel cami.

Per mi ja ho podriem deixar aqui. Alguna pregunta mes? no hi ha mes preguntes, no? Cap pregunta? Doncs apa, dema entrenament a les 11.30h

PURA VIDA

p.d.1. Marsi: per fer Messis s’ha de ficar pel mateix lloc de sempre?

p.d.2. I s’ha de ficar d’alguna manera especial perque surtin Mesis o Maradonas?

p.d.3. I perque surti algo s’ha de fer sense preservatiu oi ?