ELS PUNTS SOBRE LES IS

Amics, amigues i essers vius en general, ha arribat l’hora de posar els punts sobre les is (sempre he trobat bonissima aquesta expresio) ser que ho dic molt aixo pero es que els meus inicis a la tele van ser amb un programa que explicava l’origen dels refranys i dites de la nostre bonica llengua i mhe tornat una malalt del tema. Pero aquesta realment em desperta moltes curiositats. Com collons va caure el punt de la i? I quan fa que va caure? No fa molt temps ja que el puntet no es on hauria de ser?I en tot aquest temps ningu ha tingut els sants collons d’agafar el puntet i posar-lo al seu lloc, d’on mai ningu l’hauria hagut de treure? I si jo ara fico el punts sobre les i qui es el grandissim fill de puta que passa per alla i el torna a fotre per terra? Perdoneu pero es que l’insivisme amb treu de polllaguera! En fi, lu dit, ANEM A POSAR ELS PUNTS SOBRE LES IS!!

Com vaig comentar en el meu ultim article publicat en aquest bloc, recentment he set concient dels meus super poders per poder manipular, dirigir o encarar els vostres pensaments. Pero despres d’una estada de tres dies en un refugi d’alta muntanya a la Patagonia, he decidit renunciar als meus super poders. Un dels motius principals es que vaig provar de posar-me els calcotets per sobre els pantalons i la veritat es que no feia gaire patxoca. No em malinterpreteu, no es que deixi d’escriure en el bloc, simplament renuncio a la presio que representa fer-me responsable de tantes almes. No vull tenir cap mena de influencia en les vostres vides i fer-me responsable d’elles. Basicament perque estic de vacances i ja tinc prou feina amb saber com acabara cada un dels dies que cada 24hores em toca comencar. Aixi doncs, plantes, animals, familiars, i algun amic que pogui entrar el bloc, aquest, (el bloc) continuara essent un simple mitja del seu autor i propietari intelectual de les seves idees per expresar les seves vivencies i sentiments en la seva aventura per les ameriques. Aixi doncs, vamos a ponernos manos a la obra (aixi es com parlen aqui) castella es diu. Vindria a dir que anem per feina .

Ja fot uns quants dies que volto per aquestes contrades i tinc la sensacio que no he explicat massa res de res de les vivencies que el meu nou desti em tenia esperant. SOM-HI DONCS. Per ser-vos sincer (inteno ser-ho sempre) fins la ultima setmana no he comencat a disfrutar realment d’aquest pais. No es que el que havia vist fins ara no m’agrades, pero no m’havia deixat bocabadat, i sempre havia pensat que aquest era un pais que em deixaria esmaperdut. M’explicare, les ciutats en aquest bonic pais no son quelcom massa espectacular, totes elles son forca recents i (sense voler ofendre els arquitectes dels ultmis dos segles) per mi no tenen massa atractiu, amb un sol dia les tens vistes. Pero des de Mendoza fins a la Patagonia Andina (Barriloche) he comencat a descobrir paisatges realment espectaculars, d’aquells que se’n diuen de pel.licula, no ser de quina, pero en diuen aixi, de pel.licula.

La meva nova vida s’ha tornat molt mes saludable del que venia sent fins ara. Ara em dedico a fer caminades de tres dies per la munyanya anant de llac en llac, dormint en refugis i sense provar una sola gota d’alcohol, i he de reconeixer que m’agrada forca i soc bastant molt felic. A mes a mes, estic forca satisfet de la resposta del meu cos, cames i pulmons estan responent molt be a les dificultats que la muntanya posa en el meu cami. I he de reconeixer que comenco a tindre un tipet que fa forca patxoca, no el suficient per poder portar els calcotes per sobre els pantalons pero deu ni do tu.

En fi, no tinc massa res mes a dir, moltes noves coneixences, moltes amistats i coneguts i molt molt poques ganes de tornar per les terres ocupades per la majoria dels meus lectors, no tots ja ho ser. Aixi doncs amics, si no teniu res mes a dir, per avui ho deixariem aqui, si teniu quelcom a afegir cliqueu a afegir un comentari i a la que pogui amb posare amb contacte amb vosaltres per resoldre els vostres dubtes, siguin de l’indula que sigui, politica, esports, literatura, espaleologia, metafisica quantica, la no quantica tambe, receptes de cuina per a solters i no solters. En fi, que ens veiem en la proxima cronica.

PURA VIDA I VISCA LA LLIBERTAT