HE VUELTO !!!!

He vuelto en castella significa he tornat. No vol dir que s’hagi acabat la meva aventura sino que despres d’una llarga temporada torno a escriure una cronica.

Molts dubtaven de que arribes a succeir, molts ja havien perdut la fe, pero novament l’Ignasi, en un altre acte heroic i de superacio ho va aconseguir. No els enganyarem senyores i senyors, nens i nenes,... No va ser facil, fins i tot i va haver moments en que el propi Natx dubtava de poder aconseguir el seu objectiu pero finalment ho va aconseguir. EN NATX JA NO ES A LA PAZ !!!!!!

Degut a la gracieta de l’ultima cronica i a que en Natxot ha passat per un petit sutrac emocional en la seva aventura americana se’ns han quedat moltes coses al tinter ( es bonica aquesta expresio no?). Aixi doncs, si generalment anem a pams en aquesta ocasio haurem d’anar a centimetres, milimetres o alguna cosa que sigui mes petita que un pam per no fotre’ns la pitxa un liu.

Si no ho recordo malament ho vam deixar en la setmana que l’Evo havia de ser investit president de l’Estat plurinacional de Bolivia (des d’aquell dia ja no es la Republica Boliviana). Doncs continuarem des d’aquell dia, (ara be una fosa a negre i la imatge canvia a un to sepia simulant que es un record del passat).

EVO PRESIDENTE

Com ja vaig anunciar, vaig anar a presenciar la presa de posecio de l'Evo a Tihuanaco, un centre espiritual per la cultura aimara. I vaig anar acompanyat d'en David un amic bolivia amb qui un mai no s'avorreix. Ell em va animar a anar-hi a passar la nit per disfrutar de la festa i l'ambient del dia abans i aixi ho vam fer. Sorpresa!! vam arribar alla a les dotze de la nit i la ciutat estava desertica. i els hostals i hotels plens. Solucio facil, vam anar a una de les paradetes que s'estava preperant per l'endema amb tota la familia i ens vam posar a veure te con te. Es a dir, te amb alcohol pur una miqueta rebaixat. A les 4h de la matinada portavem un padal forca considerable i es quan vam entrar en accio. Ens vam fer passar per periodistes de TVE per poder accedir a la zona VIP i mare de Deu si ho vam aconseguir. Per passar el primer control vam haver de parlar amb un coronel ja que no teniem acreditacio. No ser com collons ho vam fer pero no nomes ens va deixar passar si no que va fer formar tots els seus homes perque ens fessin el pas de benvinguda al presidente. Un cop dins vam entrevistar a tots els liders indigenes de les diferents zones bolivianes. Anavem amb una jeta increible i fins i tot vam entrevistar la periodista estrella de la televisio boliviana. En el nostre moment de maxima euforia vam intentar passar l’ultim curdo policial on l’Evo havia d’arribar i llogicament, tot i anar cada un amb una pataka tambe ho vam aconseguir. El problem es que vam aconseguir accedir-hi a les 8 del mati i l’Evo no arribava fins les 12 del migdia. Aixi doncs, despres de perdre el meu company vaig decidir jaure una estoneta i vaig despertar a les 11h del mati al mig d’una multitud acollunant. Havia canviat el meu company per un mal de cap escandalos i per mes inri anar jugant tota la nit m’havia quedat sense bateria i no vaig poder filmar res de res de l’investidura. L’acte pero va ser realment espectacular i va valer molt la pena.

L’endema vaig acudir a l’estadi de futbol on acabaven els actes de la investidura. El somni d’en Fura i en Guidi plegats. Evo Morales, Hugo Chavez, Rafael Correa i un dels Castro. Visca el socialisme revolucionari.

FUTBOL: BOLIVAR-TIGRES

Vaig comentar amb els lustras mes grans que els agradaria fer com a despedida i apart de sortir de festa tots es van mostrar molt emocionats amb la idea d’anar a veure el derbi de la ciutat de la Paz entre el Bolivar i EL tIGRE. Dels 5 que vaig invitar cap hi havia anat abans, haviem quedat a la zona on generalment ells treballaven per anar junts cap a l’estadi. La sorpresa va ser quan me’ls vaig trobar tots dutxats, super clanxinats i amb les seves millors gales, un d’ells duia el seu vestit de casament. No volien crear mala impresio. Un cop a dins l’estadi tots ells bocavadats, no van obrir la boca amb tot el partit, flipaven amb tot el que veien. Molt emocionaant. Cal indicar que anavem a favor del Tigre.

L’endema els mes petits van fer la rabieta de perque no els havia portat a ells i que el cap de dos dies hi havia el partit de tornada. Llogicament, no vaig poder dir que no i el cap de dos dies tornava a estar a l’estadi pero ara a l’altre gol, es a dir, anava amb el Bolivar. Com diria el gran Groucho Marx, tinc uns principis, si no us agraden, en tinc uns altres. El cas es que amb la canalla va resultar molt mes divertit perque tot i que per a tots ells tambe era la primera vegada ens vam passar el partit saltant i cantant.

EN JOEL

Com haureu pogut comprobar a les fotos hi ha un dels nanos que surt a moltes d’elles. Es en Joel, te 12 anys , viu el carrer i esta enganxat a la klefa (la cola)I es un autentic crac. Amb ell he passat moltes estones i molt bons moments. En Joel quan pluvia i no podia treballar venia a la meva habitacio a veure dibuixos, generalment jo no hi era pero a l’hostal el coneixien i li donaven les claus de la meva habitacio. Una nit vaig rebre una trucada, era en Joel, la policia l’havia agafat per klefejar i l’havia portat al trono, una preso de menors. Vaig anar alla i li vaig pagar la fianca, em va trencar el cor. Un nano que era la felicitat personificada es passava el dia plorant i deprimit, l’havien pagat de valent. Aixi doncs vam fer un pacte, ell deixava de klafejar i jo deixava de fumar. L’ultima setmana ens la vam passar junts, ens controlavem mutuament, anavem a veure els partits del Bolivar, a jugar a les canchitas (futbolin) i a parlar amb les gringas que passejaven pel passeig principal, es un autentic jeta. Un dia vam tindre una llarga conversa i vam deidir que poder era el moment de tornar a l’escola. Aixi doncs l’endema el vaig anar a matricular. De moment ja ha comencat i sembla que li agrada perque hi ha dues noies molt maques, espero que no les canviin de classe i continui assistint a classe durant tot l’any pero em fa molta molta po que no sera aixi.

Per cert, jo ja torno a fumar.

EN CLETO (FOTOS)

Un dels lustras, en Cleto, em va convidar a passar una nit a casa seva. En Cleto es pare de familia, te 4 wawas (aqui de la canalla se’n diuen wawas) i va ser una experiencia increible. Em va esta ensenyant el barri, un dels mes castigats de la Paz i tot el que ha de fer per poder tirar la familia endevant . Inoblidable.

Ja per acabar voldria fer un petit homenatge a uan serie d’objecte inanimats que m’han acompanyat durant la meva aventura americana pero no han pogut sobreviure l’experiencia de la Paz. El portatil, la maquina de fotos, un parell de samarretes, uns mitjons i per ultim el mobil, perdut a l’estil Sega (molts ja sabeu a que em refereixo i els que no millor que no ho sapigueu) en la meva ultima nit pazena.

Be amics, per avui poder ja en tindriem prou, ser que tots teniu millors coses a fer. Ara estic apunt de deixar Oruro, on he estat vivint els carnavals, pero aixo ja us ho explicare en una altre cronica (que si tot va be ja sera des de l’Argentina) perque hi ha moltes moltes coses a explicar.

Us ensenyo una mica del que ha set la meva ciutat els ultims 2 mesos. La primera no es meva, es un obsequi d'un amic (FOTOS)

En la proxima edicio us passare un enllac d'una entrevista que m'ha fet un periodista frances sobre el tema dels lustras. Us aviso, es en castella, els que no tingueu TDT no se si l'entendreu.

PURA VIDA I VISCA LA LLIBERTAT

pd. pels que havieu apostat que la meva videocamera no tornaria lamento informar-vos que ja esta en mans de la meva familia a Vic. Una amiga de la Paz viatjava a Barcelona i he aprofitat per desfer-me d'ella. S'ha acabat el pati.