NECESSITO UNES VACANCES

Ser que al llegir el títol d’aquesta cronica molts de vosaltres us cagareu amb la mare que em va parir, sisplau, ella no hi te res a veure, es mes, estic segur que ella tambe es caga amb el pare que em va criar quan ho llegeixi.

El fet es que tot esta anant de puta mare, massa diria jo, pero ha coinsidit l’empenta final per acabar el reportatge amb sopars I festes de despedida. Aixi doncs, els meus ultims dies a La Paz s’estan caractaritzant per la manca d’hores de son. Les nits pazenyas estan resultant un espectacle I cada nit supera l’anterior, no entrare en detalls de les nits perque m’ha arribat que la comunitat que anglova aquest blog es molt variada I diversa I no voldria ofendre a ningu, Una de les mes divertides va ser un romantic passeig de gairebe una hora pels carrers de la Paz a altes hores de la matinada enfilat al darrere d’un camio d’escombraries, es o no es romantic, I per mes inri vam acabar en un bar gay on els barmans volien fer for a la noia mentres em fotien ma, PURA VIDA.

Fere un breu resum per no avorrir les masses i per no escandalitzar els mes sensibles. He cantat fins a altes hores de la matinada en un karaoke, he ballat salsa tota una nit, he sortit d’un after a les 12 del migdia, he passat una nit assegut sobre cartrons acompanyat dels lustras sense sostre, he cantat l”estadio azteca” acompanyat d’una banda davant unes 50 persones acompanyat de dos argentins,he anat a un casament i he acabat sortint de festa amb els germans de la novia que no coneixia absolutament de res...i mil i una histories que millor no arribin mai a ser publiques, ....

Llegint aixo molts de vosaltre estareu dient, quins collons que te, i encar te els sants pebrots de dir que necessita unes vacances!! Entenc el comentari, pero els problemes els estic tenint de dia. Si realment vull poder deixar enrera la Paz algun dia hauria d’acabar el documental, i per aixo no hi ha mes remei que treballar durant el dia. Entrevistes diaries, parlar amb contactes, filmacions varies, i un llarg etc. Es per aixo que m’exigeixo unes vacances, i finalment me les he concedit. He fet una petita escapada de tres dies amb una amiga argentina per desconectar una mica i descansar, no cal dir que ha resultat un viatge extraordinari i he retornat a La Paz amb les piles recargades. Pero, per desgracia meva, la Paz que havia deixat es la mateixa que em vaig trobar a la meva tornada, amb un problema afegit, comenco a tindre un pel massa coneguts i per desgracia son tots ells molt amics de la nit. De moment estic sent molt professional i la feina va per sobre de tot pero les meves entrades a l’hostal son dignes de veure. Intentant passar per la recepcio de l’hostal sense que el recepsionista em vegi i m’enredi per anar a fer una cerveseta (mai no es una!!), donant volta per no passar pel bar on he esta pernoctant perque no m’enredin a passar una estona, esquivant els hipies i artesans perque no m’animin a anar un concert (a la Paz hi ha musica en directe tots els dies de la setmana i gratuita), en fi.. un cop he passat tots els obstacles arribo a la placa principal i alla sempre em trobo un dels lustras petits que m’enreda per anar a sopar. La millor d’aquestes va ser una que es van sumar 11 mini lustras al meu passeig, futiem una gracia de deu, jo, que pels que no em recordeu soc forca alt, i 11 mini nens en fila, fins i tot un turista ens va tirar una foto, per sort, aqui, una hamburguesa els mercadillos val 30 centims, i invitar-los a tots no suposa la meva ruina.

En un altre ordre de coses, comentar que el meu equip va resultar sub-campio del torneig de lustras el perdre estrapitosament en la final per un clar 13 a 2. Jo no vaig poder ajudar molt a la derrota perque als 5 minuts vaig sufrir una petita lesio (mes concretament un pilutasso a les parts mes intimes de la meva persona) que em va deixar fora de joc la resta del partit.

A continuacio fere un breu llistat de les activitats que dure a terme els propers dies i podreu coneixer mes profundament en la proxima edicio de ENNATXSENVAALPERU:

- - Avui dilluns vaig a dormir a casa d’un dels lustras per poder filmar com es el seu dia a dia a casa i l’endema al mati filmar com es lleva i va a treballar.

- - Dimarts amb una petita representacio de lustras presenciarem en directe el derbi bolivia entre els Tigres i el Bolivar ( nosaltres es veu que som dels Tigres)

- - El dimecres viatjare cap a Tiwanakw, les ruines mes sagrades de bolivia, a presenciar la investidura de l’Evo Morales, com a president. Estigueu atents a les cameres de televisio perque un dels meus contactes es un dels paios que veureu amb una indumentaria forca peculiar i un barret de palla que son la seva escorta i m’ha assegurat que el podre saludar. Estic pendent d’una acraditacio de premsa per poder entrar a la zona vip amb tots els caps d’estat i muntar algun pollo per alla dintre. VIVA LA REVOLUCION BOLIVERIANA!!!!!!!!!!

- - I el cap de setmana l’anire a passar a Tiwalka, una petita poblacio al sud de La Paz, per la filmacio d’una curtmetratge. No es una altre paranoia meva, no petiu, vaig coneixer una noia alemanya que porta una casa per nens sense sostre i em va comentar que un dels nanos havia escrit un guio pero no sabien massa com fer-la, el guio es forca bo per ser un nano de 14 anys, i anirem alla a veure que surt, a mes m’han convidat a poder dormir a la casa d’acollida, no em puc queixar.

Fins aqui la cronica d’avui. Novament, moltes felicitats als que heu arribat fins aqui, espero no haver-vos avorrit amb les meves experiencies pero, us recordo que heu entrat en aquesta pagina voluntariament i jo no us he obligat a res. Espero que en la meva proxima edicio ja pugui explicar la meva sortida de la Paz. Tenia la intencio d’anar a passar el carnaval a Rio pero el temps se m’esta tirant a sobre i el mes provable es que despres de la meva aventura boliviana encari el meu viatge cap a l’Argentina, pero encara queda molt i molt de temps i el temps a Bolivia es quelcom forca peculiar. Acabare amb un frase que m’han dit avui que m’ha agradat: ‘ EL MAPA NO ES EL TERRITORIO’.

PURA VIDA I VISCA LA LLIBERTAT