ANY NOU VIDA NOVA, O NO!

Benvinguts de nou amics I amigues a aquesta la vostre casa. Primer de tot desitjar-vos a tots un felic 2010 I que sigui molt millor que el passat ( a mi em costara forca, pero s’inentara).

En NATXSENVAAL PERU, pero ja fa un mes que viu a La Paz, una mica contradictori no? pero bueno, pot ser una bona metafora que defineix el meu viatge, surrealisme I mes surrealisme. Per cert, no ser si aixo ja ha arribat pero he perdut el meu vol de tornada, la companyia em qui havia de tornar ha fet fallida, oooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!! L’excusa perfecta per poder allargar la meva aventura. Ho sento mare, tu juro que jo no hi he tingut res a veure.

Intentare no acostuamar-me a deixar 15dies entre cronica i cronica perque, tot i que nomes han passat 15 dies, les experiencies i anecdotes es van acumulat de forma imparable. Aixi doncs aquesta cronica sera un llistat dels successos mes interessants viscuts per la meva persona, poder resulta un pel extens, quan us canseu de llegir nomes heu de clicar a la creueta que teniu a la dreta de la pantalla i llestos.

Com sempre, anirem a pams::

LES FESTES: Primer de tot deixar molt clar que l’intencio d’aquest resum no es el d’ofendre a ningu (famiilia i amics va per vosaltres) pero han set unes festes increibles que recordare tota la vida i en cap moment he sentit sentiment de nostalgia. No petiu (familia i amics) ens queden moltes festes per celebrar. Si Deu vol, i sino tambe.

El dia de Nadal el vaig passar molt ben acompanyat amb gent d’arreu (argentins, uruguaians, chilens, francesos, italians) I tres vigatants, tres amics del meu germa que es troben fent ruta pel pais.Curiosament els vaig trobar al mercat de l’ALTO, el mercat de sud america mes gran del mon i que presumeix de que alla si pot trobar qualsevol cosa que busquis. Un sopar, sobretaula (a peu dret perque el sopar va ser a peu dret) i sortir de festa, res extraordinari a la teoria pero realment efectiu a la practica.

Amb bona part d’ells tambe vaig passar la nit de cap d’any. Una nit que no oblidare mai. La nit de Nadal va ser molt i molt divertida pero la de cap d’any la va superar, ja no nomes pel fet de trencar una rutina habitual d’una nit tan especial, sino per les mil aventures viscudes . El cap d’any el vaig anar a passar a Coroico, una bonica poblacio al nord de La Paz situada a l’entrada de l’amazones. L’encant d’aquesta poblacio no resideix en les seves cases o la seva organitzacio urbanistica sino en la seva situacio geografica, situada dalt d’una muntanya amb unes vistes realment espectaculars. Vaig canviar les delicies de Can Vilada per hamburguesa en una placa plena de bolivians en un estat d’embriaguesa forca considerable; vaig passar tota la nit a l’aire lliure escoltant musica afro-boliviana i conversant amb gent d’arreu del mon; i mil i una histories mes( viatges amb taxi amb 12persones dins amb punxada de roda inclosa, caminada nocturna que va acabar amb una bonica sortida del sol, i en fi un infinit d’aventures ja que “la nit” es va acabar a les 13h de l’endema.

LA PAZ

Com deia, ja practicament soc un ciutada mes de La Paz, pero aixo no fa que m’acabi d’acostumar a totes les seves cutums. Al jugar-me la vida cada cop que s’ha de creuar al carrer (ja m’han atropellat 2 cops), la seva increible impuntualitat (en sega aquí seria dels que arriba d’hora), el seu contestar-te a la teva pregunta encara que no en tinguin ni puta idea de la resposta (mai no responen un simple: no ho se). M’agradaria fer un petit insert en el tema del transit en aquesta ciutat que trobo que defineix perfectament el seu funcionament. Es tracta d’un fragment del llibre PATAS ARRIBA d’Eduardo Galeano (un llibre que recomano especialment, tot i tenir mes de 10 anys, per a mi es sensacional) diu aixi:

“en una gran avenida de la ciudad de La Paz, alguien espera para cruzar. Plantado al borde de la acera, ante la rafaga incesante de automoviles, el peaton espera diez minutos, veinte minutos, una hora. Entonces vuelve la cabeza y ve que hay un hombre recostado en la pared, fumando. Y le pregunta:

-Oiga . Como hago para pasar al otro lado?

- No se. Yo naci en este.

EL REPORTATGE

El reportatge ja comenca a agafar forma, despres d’un parell de setmanes de familiaritzar-me amb la gent I aconseguir que m’agafessin confianca les entrevistes estan anant molt molt be. El problema es que, ja havent fet gairebe la meitat de les entrevistes, he decidit canviar l’enfocament del reportatge. El tema es realment complex, hi ha molts espectes a tocar I tots d’igual importancia. Als inicis vaig conviure molt amb els mes xics que viuen al carrer, la majoria enganxats a la klefa (cola) pero, el tema dels nanos es molt delicat de tocar, I segon, es una petita representacio del col.lectiu dels lustrabotas, I la meva primera intencio (I la que vui intentar aconseguir) es una visio optimista, fer una neteja d’imatge d’aquest col.lectiu tant maltractat I infravalorat. Demostrar que son gent que tot I tenir infancies I vides molt dures aconsegueixen tirar endevant I sobretot I el mes important, sempre amb un SOMRIURE.

Igualment pero encara convisc forca amb els nanos. Com heu pogut veure en les fotos tenen cares angelicals pero son uns autentics malparits. Un d’ells no se sap quin m’ha robat la camera de fer fotos, o sigui que estareu una temporadeta sense proves grafiques del que us explico. I ja l’ultima historieta que us explico que tots tenim millors coses a fer. L’altre dia mentre tornava de fer una de les entrevistes em vaig trobar dos dels nanos (els dos mes merrecs que surten a les fotos) em van demanar si els hi podia guardar les sebes caixes de lustra un parell d’hores i em van acompanyar a l’hostal per guardar-les. Doncs resulta que els malparits les ultimes nits esperen que surti de l’hostal per anar a sopar, em segueixen d’amagat i quan jo m’assento per demanar s’assenten a la meva taula, i es clar, els he d’invitar a sopar. El primer dia vaig pensar que era casualitat, el segon dia molta casualitat i el tercer ja els hi he demanat com collons ho feien i finalment m’ho han explicat, SON O NO SON UN MALPARITS ¡!!!

En fi amics, els que heu arribat fins aquí moltes gracies per la vostre atencio i ens veiem a la proxima edicio, aquí, al bloc d’ENNATXSENVAALPERU.

… i en la proxma edicio: En Natx se’n va a casament / En Natx juga la final del campionat de lustras/ en Natx surt a la tele de Bolivi/ En Natx s’ha afeitat/ i mil histories mes, no us les perdeu…

PURA VIDA I VISCA LA LLIBERTAT