diumenge, 13 de desembre del 2009

PURA VIDA

No ser massa be com comencar aquesta historia. Intentare explicar-me perque no em prengueu per un boig suicida.
Acutalment amb trobo a la Paz, la capital mes caotica de tot sud america. Jo em trobava en un bar fent una cerveseta quan vaig comencar a establir conversa amb l'home que tenia el costa, un argenti d'uns 55anys molt culta i vam comencar a arreclar el mon. Despres d'una hora de conversa va sortir el tema de que jo viatjava amb una videocamara en busca 'histories peculiars i ell em va sorpendre dient-me que ell tenia una historia increible per explicar.
Resulta que feia cosa d'un any l'havien tancat a la preso per consum de cocaina, fins aqui res extraodinari, pero la preso on l'havien tancat era la preso de San Pedro, la preso mes famosa del mon. Esta situada al mig de la Paz, te 1500 presos mes les seves dones i fills que tambe viuen alla. Dins la preso no hi ha policia, esta dividida en 8 barris, de mes rics (on hi ha els grans narcotraficants vivint en celdes de luxe) fins als mes pobres on hi viuen els delinquenst comuns amontegats. Jo de seguida ho vaig veure clar, aixo era un reportatge extraodinari i li vaig demanar si estaria disposat a participar-hi, l'home em va dir que feria el possible per ajudar-me pero que no seria facil.
Aixi doncs. la meva estancia a La Paz sera mes llarga del prevista. Porto un parell de dies parlant amb expresos, advocats i tot tipus de gent relacionada amb la preso i sembla que comenco a tindre un bon numero de persones per poder grabar el reportatge. Pero el meu inconssient em deia que em faltava alguna cosa per poder comencar a grabar, seria un pel hipocrita per la meva part voler fer un reportatge d'alguna cosa que jo no he vist. Per tant, amics i amigues, despres d'uns quants soborns, he aconseguit un permis per entrar a la preso. La veritat es que ara mateix, falta una hora per la meva entrada, estic un pel acollonit. Nomes tinc un nom d'un dels preosos que m'ha donat l'amic argenti, pero aixo es nomes l'excusa per poder diambular pels barris de la preso i poder coneixer la realitat que s'amaga darrera aquells quatre murs. Com diria el bo d'en Llach, "que tinguem sort".
Si en breu veieu que no hi ha noticies meves el bloc sisplau envieu-me uns quants cartrons de tabac perque pogui sobreviure uns dies i almenys amb pogui instal.lar en les celes de luxe amb els narcos.
PURA VIDA

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ignasi!!!
tu tas tornat boig????
estas apunt d'entar ala presso mes xunga del mon "como pedro por su casa"???
ja ho as dit tu...que tingis sort...
però estic d'acord amb tu què quan un està davant de l'experiência de sa vida no hi ha res què el freni...aixins que l'esperit aventurer què ta fet entar no soblidi de sortir i què el teu viatge continui amb pau...

esperem nerviossos i anciossos la teva surtida de la presso!!!

oscar-orfeò

Jordi Giudici i Font ha dit...

estàs com una cabra! Vols dir que no et va acabar picant la tarantula?? Normalment la gent vol sortir d'aquest llocs, no entrar-hi! Et podies haver estalviat els suborns eh! Només calia que trafiquessis una mica i ara viuries en un xalet dins de la presó..jeje..Apa cuida't i dóna notícies aviat!!! Una abraçada