BOLIVIA, L'AVENTURA CONTINUA

Primer de tot m'heu de perdonar pero el meu nou ordinador (suposo que ja ho sabeu, l'altre me'l van robar) es d'un mercadillo i no te accents, entre d'altres coses. DISCULPIN LES MOLESTIES

Es curios el fet d’arribar a una ciutat i un pais del qual no coneixes absolutament res. Aixi doncs el primer que vaig fer es informar-me idiambular. I realment La Paz es una ciutat que dona per diambular, es una ciutat que viu al carrer, els comercos, els restaurnts, tot es a l’exterior.

El vespre vaig coneixer un escoses una mica boig que em va animar a l’endema anar a fer la ‘death road’, un descens amb bici realment espectacular. Passes de 4.250m a 1.500 per un paratge natural increible. Aventura en estat pur. Un cop acabat el descens el guia va comentar que l’any passat s’havien matat 12 turistes fent aquest descens I realment encara trobo que son pocs perque baixes a tota hostia amb uns penyasegats acollonants al costat, adrenalina en estat pur.

L’endema, atret per una fotografia que havia vist en un aparador, vaig decidir anar a Uyuni, al sud de Bolivia. Com sempre, ja sabeu tots que jo soc molt puta, vaig decidir utilitzar el bus public (sempre soc l’unic turista en aquests busos ja que tots utilitzen els busos turistics, molt mes car, I mes segurs), pero en aquesta ocasio vaig tenir un petit percans. El trajecte era de dotze hores, jo despres d’un parell d’hores de lectura I veure una peli vaig decidir que ja era hora de dormir, al despertar-me vaig adonar-me que la bossa on duia la camera I l’ordinador era mes lleugera de l'habitual, a l’acta vaig pensar que era perque l’excursio en bici m’havia desenvolupat la musculatura pero vaig decidir comprovar-ho I efectivament, no era la meva musculatura, m’havien robat l’ordinador. Despres de fotre quatre crits, cagar-me amb la mare que em va parir (perdona mare) I fotrem de cops de cap contra el bus vaig decidir anar a la busca I captura de l’ordinador. Jo, em el tripode com a arma, em passejava em cara boig per tots els carrers I mercats. El cap d’una hora el meu cervell es va despertar I li va preguntar a la resta del meu cos que collons estava fent:

- cervell:: on collons vas amb un pal per una ciutat que no coneixers de res?

- cos: ens han robat mentre dormiem!!!

- cervell: I que penses fer si els trobes?

- cos: doncs recuperar-lo!!!!!!!!!!!

- cervell: com? A hosties? I si son dos? A mes, no coneixers absolutament res ni ningu aqui!

- cos: no ho ser….

Aixi doncs, el meu cervell va aconseguir convencer la resta del meu cos de que ja no hi havia res a fer I que el millor que podia fer era buscar un lloc per passar la nit I contractar l’excurcio per visitar el llac salat d’Uyuni, el desert d'Atacama. A la tarda, amb tot ja lligat vaig decidir anar a fer la denuncia a la policia I una mica mes I em tanquen a mi. No podien fer denuncia perque no tenien impresora ja que el jefe se l’havia endut a casa, no podien anar a la empresa de busos perque el tiu tenia diarrea I no es podia moure e l’oficina I llogicament els vaig acabar dient de tot. Ja veieu que en aquest pais qualsevol cosa es una aventura.

En fi, anem a l’excursio, va ser espectacular, no entenc com mai abans havia sentit a parlar d’aquest indret. Les fotos parlen per si soles. 4 dies de ruta pel mig dels Andes amb uns paissatges realment increibles I una verietat surprenent, hi havia moments que semblava esta en un altre planeta. A mes vaig anar acompanyat d’una parella de catalans que portaven 9mesos donat la volta al mon I que a part d’esta sonats eren realment divertits, I un pel alcoholics, amb l’excusa del fred ens passavem les nits beven ron. Realment un viatge a recomenar a tots aquells que busquen una aventura en un paratge natural inusual I poc turistic (DE MOMENT).

Despres d’aquesta aventura que acabava a la frontera amb Xile vaig decidir endinsar-me a aquest pais, pero l’aventura nomes va durar 48h. Sembla mentida com amb una distancia de 50 km pot canviar tant el nivell de vida. Tots els preus eren el mateix nivell que a Barcelona, aixi doncs corrents cap a Bolivia un altre cop on menjo per 2 euros I dormo per 3.

Ara estic altre volta a La Paz on es respira un gran ambient politic (ja sabeu que a mi aixo m’encanta), el diumenge hi ha eleccions generals I vagis on vagis acabes discutint de politica, tothom veu clar que l’Evo tornara a sortir escollit pero aqui la conciencia politica es molt diferent a la que nosaltres estem acostumats, M’ENCANTA.

Dema me’n vaig cap a l’Amazona, de moment no per grabar el reportatge sino com a turista, pero estare uns dies amb el bloc abandonat. Aixi doncs cuideu-me’l molt I feu molta bondat que jo me’n vaig a fer el ganapia per la selva.

PURA VIDA I VISCA LA LLIBERTAT!!